Dones marroquines i catalanes

L’associació ja fa més d’un any que funciona de forma relativament autònoma, gràcies a la feina de vàries dones que tenen ganes de que la resta de dones s’impliquin en el seu propi aprenentatge i es sentin part de la ciutat de Barcelona a través d’aprendre la llengua i les competències bàsiques. Mecanismes de participació, equitat i/o democràcia interna, si s’escau (assemblees, diferències en l’escala salarial entre el major sou i el menor...) Les dones seran membres actives de les activitats de l'entitat, auto-organitzant-se per gestionar els cursos i les autoformacions, per escollir els llibres a llegir i per ajudar als seus fills/es a fer els deures. Les dones s’organitzen a través d’assemblees gestionades per elles mateixes, però tenen un grup motor de dones que es responsabilitzen més de les tasques que s’han de desenvolupar. Descripció de la problemàtica o necessitat que aborda el projecte: Hi ha un gran gruix de dones provinents dels Marroc que ja fan vida normal a Barcelona, però la seva activitat és la de la cura dels seus fills i filles i les relacions que tenen són majoritàriament entre elles, de manera que és complicada la seva inserció social, amb altres dones de la seva edat. Les relacions a les escoles on porten els seus fills i filles no existeixen pel desconeixement de la llengua castellana que tenen, i encara menys poden ajudar als fills/es en la realització de les tasquen encomanades a les escoles. Aquestes dones que en un principi estan assentades a Barcelona cal que se les motivi a ajuntar-se entre elles, perquè difícilment voldran assistir a esdeveniments amb gent autòctona, per a que en un primer nivell aprenguin a llegir i escriure, a parlar castellà, que tinguin interès per la cultura catalana (a través de la cuina, que és el què els pot agradar), i en últim lloc l’aprenentatge del català. Així doncs, per una banda, un total de 17 dones entre els 23 i els 60 anys de nacionalitat marroquí amb dificultats per aprendre l´idioma per la seva situació d’analfabetització, per la seva no tant recent arribada a Barcelona.